El que ací us comptarem, és el que sabem de les cultures que, al pas del temps, han ocupat les terres que hui pertanyen al terme municipal de Fageca. Per fer-ho, hem espigolat en restes diverses (ceràmiques, monedes…) i documents històrics.
El que sabem és, de qualsevol forma, només una xicoteta part del qual va ser.
L’espai, el territori
Comptat i debatut, és un territori, dels quals es diuen, de la mitja muntanya *mediterrànea, pròxim a la mar, i que hui apareix com moltes altres parts del mediterrani, intensament treballat i transformat per l’home.
Els primers pobladors
Però… quan va passar l’home per primera vegada per l’actual terme de Fageca?
És possible que les terres que hui comprenen Fageca foren visitades pels neanthertals, i per grups dels primers humans com nosaltres (canviats de nom sapiens sapiens), al paleolític, en els seus desplaçaments caçant. Però no tenim cap constància arqueològica fins al final del paleolític (ara fa uns 8000-10.000 anys) i la trobem en la Cova de Bernat.
En Bernat, s’ha trobat un conjunt d’útils que inclouen raspadors, llaminetes, puntes… fabricats i utilitzats pels caçadors pels seus treballs de cada dia: tallar carn, preparar pells, treballar la fusta…
Qui era i de què vivia la gent de la Cova de Bernat?
Eren grups de caçadors, organitzats en bandes (no més de cinquanta persones) que vivien en constant moviment seguint els bestiars de cabres, cérvols i altres animals que caçaven per menjar i vestir-se.
No sabem cert l’aspecte que tindrien, però podem fer una aproximació basant-nos en grups similars que encara existeixen al món.
Els primers llauradors
Part d’aqueix procés és l’aparició i generalització de les pintures rupestres que hi ha en els abrics de la zona.
A les nostres comarques es troba una de les concentracions de pintura rupestre més grans d’Europa. S’han classificat de tres tipus: *macroesquemático, llevantí i esquemàtic.
Quines pintures trobem a Fageca?
A Fageca trobem pintures del tipus canviat de nom esquemàtic. Són motius de traç senzill que representen punts, barres, estreles (pot ser el sol) i a vegades la figura humana o algun animal.
Quan apareixen exactament?
Els especialistes proposen, per a l’art esquemàtic, unes cronologies molt amples. Sembla que les pintures esquemàtiques estarien fent-se ja fa sis mil anys, i continuarien fent-se fins almenys el final del tercer mil·lenni abans de la la nostra era (és a dir fa ara uns quatre mil anys).
Qui les va fer?
Com hem dit, sembla clar que els autors eren ja agricultors. És molt probable que les pintures les feren “homes sants” o alguna persona del grup a la qual se’l reconeixia certa capacitat de mitjançar amb els déus o forces de la naturalesa.
El període dels metalls
La gent vivia ja en poblats de xicoteta grandària i que solien trobar-se en llocs alts per defensar-se millor. De qualsevol forma, cal pensar que haurien molts llogarets en pla treballant la terra dels voltants (haurien ja bancals) i pasturant els bestiars.
A Fageca hi ha de moment pocs indicis clars de la primera època dels metalls, fa entre 3000 i 4000 anys. Es podrien atribuir a aquest període els gravats del cementeri. Es tracta de dos conjunts que representen cercles i línies gravades en la roca. Podrien representar marques territorials (com si foren fites…) o punts amb valor simbòlic per a la comunitat.
Els ibers
Els ibers coneixien ja el treball amb el ferro, el torn i l’escriptura.
A Fageca , en els Brovalets, es troben restes que quasi segur pertanyen a un d’aquests “massos” ibèrics. No hem trobat cap estructura, però si nombroses restes ceràmiques.
Com seria l’habitatge del Brovalet?
Amb totes les reserves, podríem dir que llocs com el que pensen que hi hauria en el Brovalet, estarien compostos per una xicoteta agrupació de cases senzilles, de teulada plana, amb parets de base de pedra i mur d’adob de fang. Haurien diverses habitacions separades (per treballar, per guardar el gra o els animals).
Romanització
El poblat ibèric és sotmés i els romans forcen el seu abandó fent baixar a la gent al pla per controlar-los millor. Els ibers van ser a poc a poc perdent la seua cultura, mentre adquirien la romana.
Què trobem a Fageca dels romans?
La zona on es troba el terme de Fageca sembla passar en l’època romana a ser marginal. Molt probablement era un espai de pas poc transitat.
Cap al final de l’imperi -fa ara uns 1600 anys-, la inseguretat a les ciutats provoca la fugida al camp. En algun lloc del pla trobem restes de ceràmica romana que estarien probablement relacionades amb un assentament rural -una vila potser- ocupada durant aquest període.
De les troballes de Cap del Pla, hi ha una moneda. Es tracta d’una peça republicana, datada al segle II i abans de la nostra era.
Els primers cristians
Ni a Fageca ni a la comarca hi ha de moment a penes documentació d’aquest període. Sabem que part de la costa va ser ocupada per Bizanci, i que, per tant, el terme de Fageca estaria en una zona fronterera entre els territoris visigots i el domini de Bizanci, però poc més.
L’arribada dels moros
En el segle VIII (fa 1200 anys), la Península Ibèrica va ser conquistada pels musulmans.
Per a les nostres comarques aquest és un període molt important. Es va configurar l’estructura de poblament actual -la distribució dels pobles i el seu nom- i en certa forma, es van adoptar moltes de les particularitats del territori que encara hui es poden veure.
A Fageca “els moros” van construir bancals, van fer horts, i es van establir. Sabem que va vindre a la zona molta població d’origen berber, hem trobat algunes ceràmiques en el *Brovalet que semblen tindre aqueix origen.
La conquesta cristiana
Cap a la meitat del segle XIII (1240-47) les tropes catalanoaragoneses de Jaume I, van travessar el Xúquer i van ocupar la zona. Les valls van viure uns anys de resistència enfront dels invasors de la mà d’Al-Azrak, un musulmà establit a Alcalá, però finalment la població musulmana va ser sotmesa i va passar a viure sota domini i llei cristiana.
Què sabem de Fageca en aqueixa època?
La conquesta cristiana va produir la fugida de milers de musulmans d’un lloc a un altre del territori valencià i fora d’ell. Els que es van quedar, van passar a dir-se mudèjars i se’ls va permetre mantindre la seua religió a pesar que, com calia esperar, les seues condicions de vida en un territori dominat pels cristians van empitjorar molt.
És en aqueix context on ens apareix el primer esment a un lloc canviat de nom Fageca . La veiem en un document del segle XIV al costat d’altres pobles de la Vall de Zeta. Seria una de les moltes alqueries musulmanes de les quals desconeixem el moment exacte de la fundació, però que probablement existien ja quant els cristians van arribar.
D’altres llocs del terme de Fageca també de fundació musulmana, com la Salema, només hem pogut constatar que hi havia una construcció feta pels musulmans, però no s’ha pogut trobar cap referència documental fins ara.
Terra de castells
En el terme de Fageca tenim restes de dues d’aquestes construccions: el Castell del Pla de la Casa i el de la Font del *Cuquero.
Qui els va fer?
El Castell del Pla de la Casa, com el de la Font del Cuquero, és una construcció d’època musulmana que sembla haver funcionat entre els segles XI i XIII.
Per a què servien?
Torres i castells són utilitzats per al control militar del territori (per a la defensa i el resguard). Sovint actuaven també com a referent administratiu, així, el Castell de Xeroles englobava els actuals termes -i els seus habitants- de Tollos, Fageca i Famorca.
Quan es van abandonar?
No sabem molt bé quin va ser el final de les restes de la Font del Cuquero. La torre del Pla de la Casa (si es confirmara que és el Castell de Xeroles) s’hauria abandonat poc després de la conquesta cristiana (en el 1270 ja no se cita als documents).
L’últim canvi
L’expulsió dels moriscos es va produir en el 1609. El mes de setembre, les comunitats musulmanes com Fageca van rebre l’ordre d’abandonar les seues cases i terres i dirigir-se al port que estiguera més a prop, en el nostre cas Dénia. Com era d’esperar la gent -de Fageca i de totes les alqueries dels rodalia- es van rebel·lar, fent-se fortes a la Vall de Laguar, però en pocs dies -morts de fam i desesperats- van acabar per acceptar la situació i es van embarcar a Dénia, cap a Algèria o altres destinacions.
Què sabem dels moros que vivien a Fageca ?
Sabem molt poc de la comunitat musulmana que va viure a Fageca . És clar que es dedicaven bàsicament al treball de la terra (horta, blat, dacsa, oli…), que tindrien molt possiblement una mesquita, que mantenien la seua pròpia justícia, i és quasi segur que parlaven en àrab i van mantindre bastant intacta la seua cultura fins al mateix moment de l’expulsió. No tenim noms concrets, però segur havien Fátimas, Hamets i Alís entre els noms d’aqueixa època.
Què va passar després de l’expulsió?
El poble i el terme van quedar buits més d’un any. La recollida es va perdre i la desolació es va generalitzar. Els senyors van buscar desesperadament nous pobladors d’on fora. Se’ls prometia una casa, terres i pocs impostos.